dilluns, 25 de novembre del 2013
BIOGRAFIA
Llull fou un home de personalitat desbordant, amb una vida pública frenètica, que va estar en contacte permanent amb reis i papes, viatjà de manera incessant, donà lliçons a les universitats, disputà amb els majors intel·lectuals de seva època, participà en concilis, promogué creuades, evangelitzà infidels, fou empresonat, patí crisis personals devastadores... i, amb tot, va poder donar forma a un dels corpus literaris més extensos, diversos, intensos i personals de l'edat mitjana.
Però una personalitat tan abassegadora no podia deixar d'estar afectada per distorsions historiogràfiques, tant les dels adeptes incondicionals, que l'han exalçat fins a l'exageració, com les dels adversaris aferrissats, que l'han denigrat, i fins i tot les d'autors anònims, que l'han suplantat. Així la seva biografia s'ha vist interferida per consideracions interessades, per les quals, des de molt antic, se l'ha tractat d'alquimista, caballista, heretge, inventor o protagonista de fets i opinions sense suport històric. S'ha de dir, però, que per a Llull res era indiferent i que va tractar de totes les esferes del coneixement accessibles a un home de la seva època, així que, per a moltes d'aquestes atribucions, a vegades es troben passatges en la seva obra que, trets de context, han donat suport a aquestes teories. Per contra, el Llull històric és un personatge extremadament transparent. Tot en ell és al servei de l'enaltiment del cristianisme i de la conversió dels infidels; res en la seva vida i obra el va desviar d'aquests propòsits, i tots els seus actes i coneixements estigueren al seu servei.
OBRES
Llull fou un home de personalitat desbordant, amb una vida pública frenètica, que va estar en contacte permanent amb reis i papes, viatjà de manera incessant, donà lliçons a les universitats, disputà amb els majors intel·lectuals de seva època, participà en concilis, promogué creuades, evangelitzà infidels, fou empresonat, patí crisis personals devastadores... i, amb tot, va poder donar forma a un dels corpus literaris més extensos, diversos, intensos i personals de l'edat mitjana.
Però una personalitat tan abassegadora no podia deixar d'estar afectada per distorsions historiogràfiques, tant les dels adeptes incondicionals, que l'han exalçat fins a l'exageració, com les dels adversaris aferrissats, que l'han denigrat, i fins i tot les d'autors anònims, que l'han suplantat. Així la seva biografia s'ha vist interferida per consideracions interessades, per les quals, des de molt antic, se l'ha tractat d'alquimista, caballista, heretge, inventor o protagonista de fets i opinions sense suport històric. S'ha de dir, però, que per a Llull res era indiferent i que va tractar de totes les esferes del coneixement accessibles a un home de la seva època, així que, per a moltes d'aquestes atribucions, a vegades es troben passatges en la seva obra que, trets de context, han donat suport a aquestes teories. Per contra, el Llull històric és un personatge extremadament transparent. Tot en ell és al servei de l'enaltiment del cristianisme i de la conversió dels infidels; res en la seva vida i obra el va desviar d'aquests propòsits, i tots els seus actes i coneixements estigueren al seu servei.
OBRES
- Llibre de contemplació en Déu.
- Llibre d'Amic e Amat (part del Blanquerna). Text al·legoric i místic que desenvolupa la relació entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Tots dos s'uneixen mitjançant l'amor. El text està format per un seguit d'aforismes, un per a cada dia de l'any, tot i que no en conté exactament 365.
- Arbre de filosofia d'amor
- Llibre de les bèsties (part del Fèlix), que critica els costums humans a través d'una faula.
- Llibre dels mil proverbis
- Fèlix, o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina.
- Blanquerna
- Ars magna 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües.
- Ars brevis 'Art breu', una versió abreujada de l'Ars magna.
dimarts, 12 de novembre del 2013
LA EDAD MEDIA. LA LITERATURA MEDIEVAL.
¿En que año comienza la Edad Media?
476
¿En que año termina la Edad Media?
1492
¿Con que hecho históricocoincide el fin de la Edad Media?
El descubrimiento de América
¿Como se llaman los seguidores del Islam?
Musulmanes
¿Cómo llamaron los musulmanes al territorio que ocuparon en la península?
al-Andalus
¿ Cuál fue el ultimo reino que conquistaron los cristianos?
Reino de Granada
¿Quién reinaba al final de la Edad Media?
Los Reyes católicos
¿Cuál era la capital del reino Visigodo?
Toledo
¿En que siglo surgió el Islam?
S.VII
¿En que año llegaron los musulmanes a la península?
711
- Definición de Literatura Medieval.
- Todos aquellos trabajos escritos principalmente en Europa durante la Edad Media.
- ¿Qué lengua se utiliza durante los primeros siglos de la Edad Media?
- El Latín, pero fragmentado en lenguas romances.
- ¿De qué manera las sociedades primitivas immortalizan las hazañas de sus héroes?
- Contándolas en forma de poemas épicos y que se denominan Mester de Juglaría.
- Escribe los tres períodos de la Edad Media.
- Alta Edad Media, Plana Edad Media y Baja Edad Media.
- "La Cultura de la Edad Media en cinco palabras".
- Monasterios, Universidades, Lenguas Romances, Juglares y Camino de Santiago.
- Características de la Literatura Medieval.
- Caracter anónimo, Obra oral, Caracter culto, Obra en verso, Didactica o Moralizante y Imitación
- Temas predominantes en la Literatura Medieval.
- La muerte, Fugacidad y Caducidad de la vida, Menosprecio del mundo, Fortuna y La fama.
- ¿Qué son las Jarchas?
- Son los primeros textos en la lengua romance de los que se tiene noticia en la Península Ibérica
- Definición y características de los Cantares de Gesta. Obras más importantes.
- Las historias que contaban los juglares dolían tratar de hazañas o gestas que había realizado algún héroe o guerrero popular
- No tienen autor conocido, son anónimos; Son obras escritas en verso; Estaban destinados a ser cantados o recitados
- El cantar del mio cid; La canión de Roladan, El cantar de las Nibelungas.
- Características del Mester de Clerecía.
- Utilizaban un lenguaje culto y cuidadoso; Esciben en verso; La finalidad de sus obras es didáctico; Los temas son casi siempre religiosos; Utilizan exclusivamente una estrofa llamada cuadema vía.
dilluns, 11 de novembre del 2013
LA POESIA TROBADORESCA
Aquí teniu un exemple de poema trobadoresc en una versió al català modern a càrrec de Lola Badia:
A continuació, vos oferesc la possibilitat de descobrir més de la poesia trobadoresca:
- Context històric i origen de la poesia trobadoresca.
- Context històric: Els territoris catalans van experimentar importants transformacions a l'edad mitjana.
- Abans del segle IX existien nous comptats catalans i al segle X es van independitzae.
- Origen: Va néixer a les corts occitanes al segle XII, expresada en una llengua romànica, de temàtica profana. Cal fer una diferència entre els poetes, que escriven en llatí, i els trobadors que escriven poesies en occità. Les composicions dels trobadors eren difoses pels joglars, amb acompanyament de instruments.
- Triangle amorós.
- Son el Gilós o Marit i el tobador que es varallen per la Dama. Enmitg hi ha Leusengers o difamadors.
- Trobador, joglar i poeta: definició.
- Trobadors: Escriven els versos i componenien la música.
- Joglars: Divulgen les composicions.
- Poeta: Eren els que escrivien en llatí.
- Amor cortès.
- Reflectia les normes i l'estructura de la soietat societat mediaval.
- Estils poètics.
- En la poesia trobadoresca, cal diferencial, bàsicament, dos estils, segons l'ús del llenguatge i dels recursos retòrics: Trobar lleu- Estil poetic senzill i clar. Trobar clus: Estil poètic hermètic, ple de paraules de gran dificultat en el seu sentit.
- Gèneres trobadorescos.
- Sirventés, Plany, Alba, Pastorel·la, Balansa i Dansa i Cansò.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)