Ausiàs March (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 1459)
La seva obra
L'obra ausiamarquiana està constituïda
per cent vint-i-vuit poesies. March va ser un dels primers poetes en
utilitzar la llengua catalana.
Els cants d'amor
En la seva producció, l'amor és
un tema tan important que arriba a generar-ne d'altres amb entitat
pròpia, però sempre com a causa o fefecte del primer. En l'obra de
March, la dona és una persona real, humana i individual i, en
conseqüència la relació home-dona serà el compost de l'amor sensual
(sentits) i l'amor intel·lectual (contemplació i pensament). El nostre
autor sols mantendrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els
seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant un "senyal" per
amagar així el seu nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que
corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor.
cerca quins són aquests cinc senyals i explical'ls.
-Plena de seny: Aquest primer cicle està compost per dinou poemes. Són una mena de
diàleg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una
relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar
els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el
seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent
fracassat, i presenta una actitud negativa, però continua lluitant i
escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou
cicle.
-Llir entre cards: Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una
altra dona, "dona Teresa". Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics
de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única
possibilitat d'assolir l'amor pur i això el separa de la resta dels
hòmens. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat
violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per
amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per
la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.
-Amor, amor: Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle. Desenganyat i vell,
reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer
complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança
d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adreça
directament a la dama, quan increpa o dialoga, ho fa amb "Amor"
personificat.
-Mon darrer bé: Comprèn solament dues poesies adreçades, segons sembla, a una sola dama,
de la qual s'enamorà quan l'autor ja era vell. Aquest nou amor fa
oblidar els mals passats...
-Oh, foll bé: Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i,
fins i tot, avergonyit, d'aquí el senyal "foll", que s'oposa a l'amor
pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.
